INTRODUCCIÓ
La cromatografia es pot definir com la tècnica de separació d'una mescla de soluts, basant-se aquesta separació en la diferent velocitat amb que es mou cada solut a través d'un mitja porós (paper de filtre), quan són arrossegats per un dissolvent en moviment. La velocitat depèn de les solubilitats dels soluts en el dissolvent. La cromatografia de paper és una de les tècniques cromatogràfiques més simples i de les més antigues.
L'extracció líquid-líquid es basa en la diferent solubilitat de diferents soluts en dos líquids immiscibles.
OBJECTIUS
· Conèixer dues tècniques de purificació i separació: extracció i cromatografia
· Aprendre a manipular l’ utillatge necessari en aquestes dues tècniques
· Treballar amb colorants naturals
· Saber identificar els colorants vegetals de les fulles verdes pels seus noms i colors
MATERIAL
| · Suport universal, · Proveta de 100 ml · Pinça · Nou · Embut · Filtre amb plecs · Morter amb ma · Embut de decantació | · Erlenmeyer de 250 ml · Vas de precipitats de 250 ml · Paper de cromatografia · Etanol · Sulfur de carboni · Aigua destil·lada · Fulles verdes d’espinacs, julivert... · Mascareta de seguretat |
PROCEDIMENT
Ø Poseu les fulles trossejades en un morter .
Ø Afegiu poc a poc 40 ml d’etanol mentre aneu triturant-ho tot junt.
Ø Prepareu un muntatge de filtració.
Ø Decanteu el líquid del morter a través del filtre de plecs.
Ø Torneu a posar 40 ml més d’alcohol en el morter i repetiu l’extracció i la filtració.
Ø Agafeu 60 ml de l’extracte alcohòlic i poseu-los en un vas de precipitats de 500 ml.
Ø Poseu-hi el paper de cromatografia dins i, sense tocar-ho, aneu observant i anotant què passa.
Mentrestant aneu fent el següent experiment
Ø Poseu la resta de l’extracte alcohòlic dins l’embut de decantació.
Ø Afegiu 30 ml de sulfur de carboni
Ø Agiteu suaument.
Ø Observeu què passa i anoteu el resultat.
Ø Separeu les dues capes posant el sulfur de carboni en un erlenmeyer i tornant a posar dins l’etanol.
Ø Repetiu l’extracció una segona vegada. Què s’observa ara?
QÜESTIONS
1. Quants colorants tenen les fulles verdes? Com ho saps?.
2. Quin color i nom té cadascun d’ells?.
3. Quantes extraccions diferents hem fet servir? Quines semblances i diferències hi ha entre elles?.
4. Què és una cromatografia? D’on ve el seu nom?
5. Si després de feta l’extracció amb sulfur de carboni féssim una cromatografia de la capa de sulfur i una de la capa alcohòlica, què s’observaria en cadascuna d’elles ?
6. Fes un escrit explicant totes les operacions que has fet durant la pràctica.
El cicle biològic d'un organisme és el conjunt de fases per les que passa des que es forma el zigot fins que assoleix l'edat adulta i torna a produir nous gàmetes.
Al llarg del cicle biològic, els organismes passen per etapes diploides (2n) i haploides (n). La durada d'aquestes fases és diferents en cada espècie segons el moment en que té lloc la meiosi.
Atentent als cicles biològics, els organismes es poden classificar en haploides, diploides i diplohaploides (també podeu trobar en algunes fonts: haplonts, diplonts i diplohaplonts).
CICLE VITAL DELS ORGANISMES HAPLOIDES
Els individus adults són haploides (n). Mitjançant mitosi generen gàmetes també haploides (n) que es fusionen per donar lloc a un zigot diploide (2n) però que immediatament es divideix per meiosi per a generat individus haploides (n).
Són organismes haploides algunes algues i els fongs unicel·lulars.
CICLE VITAL DELS ORGANISMES DIPLOIDES
Són organisme diploides molts animals, els protozous i algunes algunes i fongs.
CICLE VITAL DELS ORGANISMES DIPLOHAPLOIDES
Aquest cicle és característic d'espècies que presenten alternança de generacions, és a dir, hi ha individus haploides i individus diploides. Presenten aquest tipus de cicle biològic les plantes, i alguns fongs i algunes algues.
L'individu diploide rep el nom d'esporòfit (2n) i per meiosi dóna lloc a espores haploides que reben el nom de meiospores. Aquestes meiospores donaran lloc a una forma adulta haploide que s'anomena gametòfit (n). A partir del gametòfit es formen gàmetes haploides o mitospores, que després de la fecundació originaran un zigot diploide, el qual en desenvolupar-se dóna lloc a un adult diploide, l'esporòfit, que formarà novament meiospores.
