I-Sense aigua no hi ha vida possible. És un bé preuat indispensable a tota activitat humana.
II-Els recursos d'aigua dolça no són inesgotables, és indispensable preservar-los, controlar-los, i, si és possible, acréixer.
III-Alterar la qualitat de l'aigua és perjudicar la vida de l'home i dels altres éssers vius que en depenen
IV-La qualitat de l'aigua ha de ser preservada d'acord amb normes adaptades als diversos usos previstos i satisfer especialment les exigències sanitàries.
V-Quan les aigües, després de utilitzades, es reintegren a la naturalesa, no de comprometre l'ús ulterior, públic o privat, que se'n faci.
VI-El manteniment de la cobertura vegetal adequada, preferentment forestal, és essencial per a la conservació dels recursos hídrics.
VII-Els recursos hídrics s'han d'inventariar.
VIII-Per a una adequada administració de l'aigua cal que les autoritats competents estableixin el corresponent pla.
IX-La protecció de les aigües implica un important esforç, tant en la investigació científica com en la preparació d'especialistes i en la informació del públic.
X-L'aigua és un patrimoni comú, el valor ha de ser reconegut per tots. Cada un té el deure d'utilitzar-la amb cura i no malbaratar.
XI-L'administració dels recursos hidràulics hauria d'enquadrar-se més aviat en el marc de les conques naturals que en el de les fronteres administratives i polítiques.
XII-L'aigua no té fronteres. És un recurs comú que necessita de la cooperació internacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada